A vegades les coses més simples
són les que tenen resultats més espectaculars
Us explicaré una quedada amb la
Carmen que em va encantar!
Vam quedar, com cada divendres,
però la diferència és que cap de les dues teníem pensat què fer, per tant, vam
haver d’improvisar.
Vam decidir que ens quedaríem per
Banyoles ja que feia temps que no ens hi quedàvem. Primer de tot vam anar a
comprar berenar mentre pensàvem amb el que podíem fer. Després de parlar-ne una
mica vam decidir anar a les Estunes ja que la Carmen no hi havia estat mai i no
sabia ben bé què era. Així que vam agafar berenar i cotxe i cap a veure les
coves de les Estunes.
Vam estar buscant les coves,
pujant i baixant pedres, finalment les vam trobar i li vaig ensenyar a la
Carmen que a través d’aquelles escletxes estranyes es podia passar i que eren
una espècie de coves. Cal remarcar que només vam entrar al principi de les
escletxes, ja que era perillós i a més, a mi em feia molta por tot i que de
petita ja hi havia passat. Vam escalar pedres que hi ha a prop de l’entrada de
les coves per fer-nos fotos i per berenar damunt d’elles. En aquest moment vaig
veure clar que a la Carmen li apassionaven les coves i que li agradava molt
pujar pedres, saltar i observar-ho tot.
Vaig estar molt contenta de que,
tot i que no teníem res planejat, se m’acudís portar-la allà perquè a ella li
va agradar molt.
Després de berenar i fer-nos un
munt de fotos vam decidir acabar de donar un volt per allà al bosc per a veure
si veiem més coses interessants. I sí sí! Mentre caminàvem sentíem un soroll estrany,
un soroll com si el fes algun tipus d’animal. La Carmen va aconseguir veure una
mica aquest animal estrany que feia el soroll darrere els arbres. La Carmen s’hi
acostava per aconseguir descobrir quin animal era i jo patia cagada de por
imaginant que serien monstres...jajaja vam riure molt!
Finalment, no vam acabar sabent
què era, així que vam seguir el nostre camí cap al cotxe.
Abans de pujar al cotxe vam veure
que a l’altre costat d’un camp hi havia una escultura rara. Les dos plenes de
curiositat vam voler veure què era allò. Així que enlloc d’agafar el cotxe vam
caminar fins allà. Quan ens acostàvem anàvem veient que tenia forma de bolet,
un cop allà vam veure que era un bolet gegant! I què hi pinta allà un bolet
gegant? Un dubte existencial que se’ns va quedar a les dos. Ens va agradar molt
i no vam poder evitar fer-nos-hi fotos. Com vam poder vam deixar el mòbil
recolzat amb pedres per poder sortir les dues a la foto, ja que per allà no hi
passava ningú per què ens la fes. LA MILLOOOR FOTO FETA AMB LA CARMEN! Sortim molt
divertides i a més m’encanta!
Després d’haver explorat el bolet,
vam agafar el cotxe i anar cap a la font de la Puda. La Carmen ja hi havia
estat amb l’escola però ens feia curiositat tornar-hi a anar i sentir aquella
pudor tant desagradable. Un cop allà vam tocar l’aigua i la Carmen em va
explicar una història d’un tipus d’aigua semblant a aquesta del seu país
Romania. Em va explicar que hi ha una font on l’aigua que surt també fa pudor
però que té bon gust i és bona. Després d’explicar-me això... vam decidir
provar l’aigua, res, un glopet petit i jo em vaig veure obligada a escopir-lo i
la Carmen quasi que també i vam quedar que si l’endemà a les dues ens feia mal la
panxa ja sabríem de què era...jaja (cap de les dues vam tenir mal de panxa l’endemà).
Llavors ens vam apropar a aquella
casa mig destrossada del costat, l’antic balneari de la font Pudosa. A través
de les “finestres” vam veure com a dins encara hi havia rajoles quadrades
semblants a les de les piscines, ens va impactar molt veure aquesta casa i
comparar-la amb la fotografia del cartell informatiu on es mostrava el balneari
en els vells temps.
Ja es feia tard i vam decidir anar
tirant cap a casa, vam marxar de la font Pudosa i vaig portar a la Carmen a
casa seva.
Sense moure’ns de Banyoles i no
tenint res planejat, aquest dia va ser un dels millors, i es que, a vegades les
coses més simples són les que tenen resultats més espectaculars.
